Conte de la tardor

Conte de la tardor

 

"EL MAG DE LA TARDOR"

 -Ai, que no arribe! 

El mag de la tardor anava d'un cantó a l'altre. Semblava un sac de gemecs. Anava tan de pressa que ni s'adonava que de la seva maleta, on duia totes les andròmines de la tardor, queien algunes fulles.

Eh! Espera! -va cridar al maquinista - Espere un moment! No em deixi aquí! I va pujar al tren fent una gran gambada.

 -Crec que ho porto tot .Espero no haver-me deixat l'aigua! Fa uns anys me'n vaig oblidar i… A veure, sí, aquí està! Bé, dormiré una mica fins a la meva estació!  

I el mag es va adormir-.  Piii! Piii! Un xiulet el va despertar. El maquinista anunciava que era la seva estació. Piiii! Piiiii!

-Ja vaig! Ja vaig! Va, anem a fer feina! -I agafant la seva maleta va baixar del tren.

Havia d'anar a repartir pels camps i per les ciutats totes les coses que portava dins de la maleta; havia de canviar el paisatge,refrescar l'ambient, abrigar els nens, regar el terra…i tot ho havia de fer ell sol.

-Uf! Quina calor que fa açí? Caldrà solucionar-ho!-I en obrir la seva maleta va sortir el vent.

-Bé, ja comença a refrescar. Encara que…, però…, per aquí tenia…, a veure…, ah, sí! Aquest fred ajudarà al vent. 

Va fer el camí que sempre feia i en arribar al camp es va aturar per observar com anava canviant.

-Això és el que més m'agrada!

Va tornar a obrir la maleta i van sortir molts esquirols que, corrents, es van enfilar als arbres fent caure una pila de fulles daurades. El vent les escampava per terra i feia caure les que encara quedaven a les branques. Colors vermellosos, groguencs i marrons acolorien el paisatge; un núvol ple d'aigua va regar-ho tot i va deixar una agradable olor a terra mullada.

-Què us sembla?; -va dir el mag- A qué és bonic?

 -Eh! Mag!; -cridaven unes veuetes des de dins de la maleta- I nosaltres, què? 

 Eren les fruites seques: les nous, les ametlles, les avellanes… Es queixaven perquè encara eren dins.

-Si, ja ho sé! Ara ja podeu sortir. Correu! Pugeu als arbres! Enfileu-vos a les branques més altes i repartiu-vos pel terra. 

El mag a la tardor va deixar el seu rastre pel camp.Després va marxar cap a la ciutat i, allà per on passava, deixava boires, fulles, bufades de vent, pluja, fred…Va arribar a un parc on hi havia uns nens.

En veure'ls va pensar que no aniria gens malament deixar algun bassal perquè els nens poguessin jugar-hi i va obrir la maleta, va agafar un núvol i el va prémer, una mica açí i una mica allà. Què més li faltava ara? Semblava que tot estava complet!, però encara quedaven coses dins de la maleta…Es va dirigir cap a les cases dels nens, va obrir els armaris i els va omplir de jerseis, botes, paraigües…

-No podia oblidar-me d'això!; va exclamar el mag. ¿Com gaudiríen els nens si no els abrigue?

I així el mag de la tardor va anar d'un lloc a un altre, obrint la seva maleta, traient els seus companys i deixant entre nosaltres la seva presència.

¡¡I catacric catacrac, el conte està acabat!!

¡¡Hola, hola grans mags!! ¿Ja us han llegit el conte? En aquest conte apareixen moltes coses, efectes de la naturalesa,  fruits secs, roba... Avore si endevineu quines son les cosetes que trau el nostre amic el mag de la seua maleta, escrigueu-les al fons d`aquesta maleta amb l`ajuda dels pares o germans.

 ¡¡Molta sort grans exploradors!!