"EL MAG DE LA TARDOR"
-Ai, que no arribe!
El mag de la tardor anava d'un cantó a l'altre. Semblava un
sac de gemecs. Anava tan de pressa que ni s'adonava que de la seva maleta, on
duia totes les andròmines de la tardor, queien algunes fulles.
Eh! Espera! -va cridar
al maquinista - Espere un moment! No em deixi aquí! I va pujar al tren fent una
gran gambada.
-Crec que ho porto tot .Espero no haver-me deixat
l'aigua! Fa uns anys me'n vaig
oblidar i… A veure, sí, aquí està! Bé, dormiré una mica fins a la meva
estació!
I el mag es va adormir-. Piii! Piii! Un xiulet el va
despertar. El maquinista anunciava que era la seva estació. Piiii! Piiiii!
-Ja vaig! Ja vaig! Va, anem a fer feina! -I agafant la seva
maleta va baixar del tren.
Havia d'anar a repartir pels camps i per les ciutats totes
les coses que portava dins de la maleta; havia de canviar el paisatge,refrescar
l'ambient, abrigar els nens, regar el terra…i tot ho havia de fer ell sol.
-Uf! Quina calor que fa açí? Caldrà solucionar-ho!-I en
obrir la seva maleta va sortir el vent.
-Bé, ja comença a refrescar. Encara que…, però…, per aquí
tenia…, a veure…, ah, sí! Aquest fred ajudarà al vent.
Va fer el camí que sempre feia i en arribar al camp es va
aturar per observar com anava canviant.
-Això és el que més m'agrada!
Va tornar a obrir la maleta i van sortir molts esquirols
que, corrents, es van enfilar als arbres fent caure una pila de fulles
daurades. El vent les escampava per terra i feia caure les que encara quedaven
a les branques. Colors vermellosos, groguencs i marrons acolorien el paisatge;
un núvol ple d'aigua va regar-ho tot i va deixar una agradable olor a terra
mullada.
-Què us sembla?; -va dir el mag- A qué és bonic?
-Eh! Mag!; -cridaven unes veuetes des de dins de la
maleta- I nosaltres, què?
Eren les fruites seques: les nous, les ametlles, les
avellanes… Es queixaven perquè encara eren dins.
-Si, ja ho sé! Ara ja podeu sortir. Correu! Pugeu als
arbres! Enfileu-vos a les branques més altes i repartiu-vos pel terra.
El mag a la tardor va
deixar el seu rastre pel camp.Després va marxar cap a la ciutat i, allà per on
passava, deixava boires, fulles, bufades de vent, pluja, fred…Va arribar a un
parc on hi havia uns nens.
En veure'ls va pensar que no aniria gens
malament deixar algun bassal perquè els nens poguessin jugar-hi i va obrir la
maleta, va agafar un núvol i el va prémer, una mica açí i una mica allà. Què més
li faltava ara? Semblava que tot estava complet!, però encara quedaven coses
dins de la maleta…Es va dirigir cap a les cases dels nens, va obrir els armaris
i els va omplir de jerseis, botes, paraigües…
-No podia oblidar-me d'això!; va exclamar el mag. ¿Com gaudiríen
els nens si no els abrigue?
I així el mag de la tardor va anar d'un lloc a un altre,
obrint la seva maleta, traient els seus companys i deixant entre nosaltres la
seva presència.
¡¡I catacric catacrac, el conte està acabat!!
¡¡Hola, hola grans mags!! ¿Ja us han llegit el conte? En
aquest conte apareixen moltes coses, efectes de la naturalesa, fruits
secs, roba... Avore si endevineu quines son les cosetes que trau el nostre amic
el mag de la seua maleta, escrigueu-les al fons d`aquesta maleta amb l`ajuda
dels pares o germans.
¡¡Molta sort grans exploradors!!
